Conservatori: una selecció de 10 peces musicals

Des de l’Escola Municipal de Música – Conservatori de Terrassa, el professor de llenguatge musical Miquel Garcia Clapé, proposa deu peces musicals diferents per a aquests dies. Les fitxes intercalen composicions vocals de temàtica religiosa, amb composicions instrumentals que d’alguna manera evoquen la natura. Us animem a gaudir d’estones musicals durant aquests dies de confinament!

Pergolesi · Stabat Mater

Giovanni Battista Pergolesi (1710 -1736) va ser un compositor, violinista i organista italià del període Barroc, famós especialment per les seves òperes. La seva obra més coneguda és l’Stabat Mater, per a soprano, contralt i orquestra de corda, composta dos mesos abans de morir, per a l’ofici de Divendres Sant a Nàpols.

La versió de Pergolesi està dividida en dotze números i la seva execució dura uns 35 minuts. Si no podeu escoltar-lo tot sencer, la proposta és escoltar el primer número, que expressa el patiment de Maria a través de les dissonàncies i el vuitè número, un fugat ple de força que fa enardir el cor, tant de qui canta com de qui escolta.

Beethoven · Pastoral

Les 9 simfonies de Ludwig van Beethoven (1770-1827) són un referent fonamental de la música occidental. Cadascuna té unes característiques pròpies que la fan diferent de totes les altres. La sisena simfonia destaca pel seu caràcter pastoral. Beethoven era un amant de la natura i passava part del seu temps caminant pel camp. Tot i que sovint és considerada música descriptiva, per a ell era “més expressió de sentiments que pintura de sons”.

Activitat: Mentre escolteu la simfonia, proveu de moure-us lliurement deixant-vos portar per la música. 

Per als més petits: A la pel·licula Fantasia de Walt Disney hi ha un capítol dedicat a aquesta simfonia. Aquí en teniu un fragment.

Ellington · It’s Freedom

Duke Ellington (1899 -1974) fou un compositor, director d’orquestra i pianista estatunidenc. Considerat un dels més importants i influents compositors de jazz de la història, va arribar a compondre unes 2.000 peces En la darrera dècada de la seva vida, Ellington va escriure tres Sacred Concerts, que va considerar com el més important que havia fet mai.

El segon concert, estrenat a Nova York el 1968 va arribar a Barcelona el 1969 a Santa Maria del Mar. La proposta d’audició és la Freedom-Suite, tercera secció d’aquest segon concert, enregistrat el dia de Nadal de 1969 a Estocolm, amb Duke Ellington al piano i Eric Ericson dirigint el cor.

Vivaldi · L’hivern

Antonio Vivaldi ( 1678 – 1741) fou un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc italià. Va compondre gairebé 800 obres, de les quals 477 són concerts i 46 òperes. 

Les famoses Quatre estacions són en realitat 4 concerts per a violí i orquestra en 3 moviments: un moviment lent central entremig de dos moviments ràpids. Cada un dels concert s’inspira en un sonet que descriu els efectes de cada una de les estacions de l’any. La podem considerar doncs música descriptiva o programàtica. 

Abans d’escoltar l’hivern, que és el darrer concert, llegeix el sonet. Cada moviment està indicat amb un color diferent. En el vídeo veuràs subtítols que fan referència a aquest sonet. Fixa’t com Vivaldi descriu amb la música el sentit del text.

Gelat tremolor entre la neu d’argent 

vora el ferotge tall de la ventada,

corrents fent saltar els peus en tot moment; 

i fent espetegar la dentellada;

Restar vora del foc serè i content 

mentre la pluja mulla la gentada

caminar sobre el gel amb pas molt lent 

per intentar evitar la relliscada;

Anar dret, relliscar i caure a terra 

caure de nou i córrer amb passa forta

perquè el gel mai no es trenca ni s’esguerra;

Sentir que surt de la ferrada porta 

Bòreas, Siroc i tots els vents en guerra 

això és l’hivern, que alegria no aporta.

O vos omnes

O vos omnes és un dels Responsoris de Tenebres de l’ofici de Dissabte Sant, extret de les Lamentacions de Jeremies. 

La versió de Tomás Luis de Victoria, publicada a Roma l’any 1585, és un motet a 4 veus que malgrat el text, mostra una gran contenció i serenor. Els diferents fragments musicals són iniciats per una veu a la què responen les altres tres veus conjuntament. L’harmonia es mou lentament i sense estridències. 

La versió de Pau Casals és de l’any 1932 per a l’Abadia de Montserrat i és una de les seves composicions corals més interpretada. Té una concepció molt més harmònica, amb freqüents divisi de les veus, i un tractament molt expressiu del text.

Dvořák · Quartet americà

Antonín Dvořák (1841-1904) fou un compositor bohemi del Romanticisme, que emprà els  llenguatges de la música tradicional de Moràvia i del seu país natal, Bohèmia. Del 1892 al 1895 va ser el director del Conservatori Nacional de Música a Nova York.

La viola inicia el primer moviment amb un tema rítmic i totalmente pentatònic. El violí primer presenta el tema B, més ornamentat recorda la música txeca o zíngara. El desenvolupament finalitza amb una secció fugada que condueix a la recapitulació.

Tot i que podeu escoltar el quartet sencer, us proposem escoltar el primer moviment en un enregistrament tan esplèndid com casolà.

Bach · Matthäuspassion

La Passió segons sant Mateu BWV 244, és una passió-oratori de Johann Sebastian Bach (1685-1750). Presenta el sofriment i la mort de Crist segons l’evangeli. Amb una durada aproximada de tres hores, és l’obra més extensa de l’autor. És una obra cabdal de la música europea per la seva profunditat i espiritualitat.

Escoltar un gran oratori tot sencer no es pot fer de cop. Per això la proposta és tres fragments representatius i estel·lars de l’obra:

Cor inicial: Des de les primeres notes, l’orquestra ens situa en el clima de l’obra. Mentre els dos cors dialoguen, sorgeix un coral en les veus agudes que reflexiona sobre el misteri de la passió.

Erbarme dich, mein Gott: Aquesta ària de contralt és un dels moments més intensos i emotius de l’obra. Gira al voltant de la negació de Pere. En la versió que us proposem, va precedida amb imatges d’una pel·lícula de Pasolini que posen en context l’ària.

Haupt voll Blut und Wunden: es coneix com el coral de la passió, ja que apareix a l’obra fins a cinc vegades i esdevé gairebé el seu motiu conductor.

Copland · Appalachian Spring

Aaron Copland (1900 -1990) fou un compositor, professor i divulgador musical dels Estats Units d’Amèrica.

Appalachian Spring és un ballet compost entre el 1943-44 per a Marta Graham, que l’estrenà amb la seva companyia a la Biblioteca del Congrés el 30 d’octubre de 1944.

Al final de la suite hi ha les Cinc variacions sobre un tema shaker. En realitat és un himne shaker, conegut com a Simple Gifts, qie es va popularitzar gràcies a aquesta obra. El clarinet presenta el tema. La segona variació en fa un tractament líric en el registre greu, mentre que la tercera contrasta notablement en un staccato ràpid. Les dues darreres variacions utilitzen només una part de la melodia, primer com a variació pastoral i després com a clausura majestuosa. L’obra acaba amb una coda que reprèn el tema d’obertura.

Handel · Messiah

El Messies és un oratori compost el 1741 per George Frideric Handel (1685-1759). L’estrena fou a Dublín el 13 d’abril de 1742 i no va arribar a Londres fins al cap d’un any. Després d’una recepció inicial modesta, l’oratori va guanyar popularitat, convertint-se finalment en una de les obres simfonico-corals més coneguda i més freqüentment interpretada de la música occidental.

La proposta d’audició comença amb l’entusiasme encomanadís de l’esclatant Hallelujah. El següent número, The trumpet shall sound és una ària de baix amb la participació de la trompeta (sense les timbales), que li dóna una sonoritat molt especial, més tenint en compte el poc ús que Handel els hi dóna en tot l’oratori. Worthy is the Lamb, és un cor esplendorós dividit en 3 parts i representa l’apoteosi final de l’obra: un cor homofònic amb dues seccions contrastades, un fugat i la gran fuga de l’Amen final.

Activitat: Si us heu quedat amb ganes de més Hallelujah pots intentar cantar aquesta versió subtitulada.

Rossini · Obertura de Guillem Tell

Gioachino Rossini (1792-1868) és especialment recordat pel seu Barber de Sevilla, però va compondre moltes òperes fins que es va retirar als 37 anys.

La seva última òpera, Guillem Tell (el de la poma), està situada als Alps suïssos i tot i les seves quatre hores i mitja de música, s’ha fet famosa per la seva magnífica obertura. 

Els 12 minuts que dura l’obertura es divideixen en 4 parts de durada similar: La part inicial té un protagonista indiscutible que és la secció de violoncels en un fragment de gran tendresa i expressivitat. Sobtadament sembla que un eixam d’insectes vénen a pertorbar la pau del moment i tot l’episodi desemboca en una tempesta, en aquesta ocasió de la mà dels trombons. Després de la tempesta ve la calma amb la flauta travessera i el corn anglès… potser som en un prat on hi pasturen les vaques? Tot d’una sonen les trompetes que sembla que ens vulguin avisar de l’arribada de cavalls galopants.

La famosíssima darrera secció és la protagonista d’aquest divertit concert esbojarrat.